Davant la pregunta:
-Que vau sentir, què vos va atraure l’atenció.
«Ahir vam anar a
vore un exposició al Museu d’Art Contemporani de Castelló. A
destacar els tapissos, les baldufes i el joc d’endevinar.»
«La exposició em
va demostrar el que era l’art. També és la creativitat, somiar,
el joc, inventar i moltes coses més. Em van sorprendre dos coses:
quan uns xiquets imaginaven que estaven en una illa deserta i on
calia la confiança per a crear i transformar i dissenyar un món
nou entre tots. Sabeu com acaba? Fan el mateix, creen un món igual
al que tots vivim.»
«Hem aprés de
policromia i de monocromia.»
«M’han agradat
els tapissos, tots molt únics, no hi havia cap igual. També les
baldufes, perquè les vam girar i vam jugar amb elles.»
«Em va agradar el
museu perquè les regles formaven una figura. Pareixia una persona o
un dinosaure.»
«El balancí em va
sorprendre. Un balancí màgic per a tots.»
«El que més m’ha
impressionat és el balancí . El tenia que pujar a peu, poc a
poc, descalç. I em costava. Dona inseguretat. Després donava la mà
a Violet i després a Nereida. I els tres espaiet pujàvem fins
passar el centre del balancí i voltejar-lo. Quina emoció! Vam
confiar els tres i ho vam aconseguir.»
«Com haurien ficat
allí el balancí? I com la figura feta amb regles?»
«El que més el
balancí i després el quadre de les baldufes. També els becs de
loro. L’estàtua amb regles. I una cosa que no vam vore però
estava al costat.»
«No havia anat mai
a un Museu. Ja sé el que és»
M'agrada la part del
tapís i ara he fet el meu.
