EL BARRANC DELS HORTS

EL BARRANC DELS HORTS

El dia 15 de maig vam anar al Barranc dels Horts. Una finca d’unes 700 hectàrees. Van haver uns guies que es deien Anna i Kico. I ens explicava que...

Aproximadament vam recórrer uns 8 quilòmetres. Quan passàvem pel barranc feiem parkour.

Carrasques i roures són els arbres del Mediterrani. Estan plantats en fila. El roure amb fulla dentada i fulles verd clar , la carrasca amb fulla punxosa i de color verd fosc. El roure de fulla caduca i la carrasca de fulla perenne.

No arranquem cap flor, tampoc romer. Totalment prohibit arrancar cap planta aromàtica i medicinal. Hem vist mançanilla, encara que era la silvestre i no tan dolça, més agra. També timonet.

Altres arbres els ametlers, en bancals amb murs de pedra. I també hi havien casetes o refugis de pastor, això sí, fetes sols de pedra ( seca). Abans es feia transhumància i es transportava el ramat per a que menjaren segons fora estiu o hiverns.

Tornem al roure. Els hi havia de monumentals. El tronc d’estos arbres creix un centímetre a l’any. Les abelles es posen en les fulles dels roures, posen els ous i la fulla de l’arbre s’unfla i la larva de l’insecte es queda dins atrapada( com una bola ). Quan està preparada per a eixir fa un foradet. Es diu una macarulla o agalla. Hem vist un roure de 600 anys, es diu «Roure de la Roca»

El porc senglar menja el fruit de les carrasques i dels roures, el gla.

Quan vam parar a dinar hi havia una font i també una bassa amb granotes. Ens va dir Kico que un amfibi en perill d’extinció que hi podem trobar és l’ofegabous. Al beure se l’engolien i a l’arribar a la gola este amfibi obria les costelles i el bou o la vaca s’ofegava.

També vam aprendre que no hem de maltractar la Natura, no siga que les arrels es queden sense terra.

La excursió ens ha agradat molt.

EL REFUGI

Ahir vam anar al refugi antiaeri. Un lloc que serveix per a refugiar-se de les bombes. La comporta era de metall d’una bona grandària. Al baixar les escales ens van dir que estàvem a uns 11 metres de profunditat. El refugi era de terra i fang en un principi, amb seients i tot, però el van reformar als anys cinquanta per si feia falta tornar-lo a usar davant nous atacs aeris o marítims. Al grau hi havia un refugi i era més superficial per a que no li entrara aigua de la mar.

Quan la sirena sonava una vegada significava que venia l’aviació i es descarregarien bombes. I quan sonava cinc vegades és que venia un vaixell i llançava les bombes amb canyons. La gent al sentir la sirena baixava al refugi més proper que hi haguera, després amb pedres taponaven l’entrada per a dissimular. Com podien estar moltes hores, la gent s’agafava mantes, espelmes, aigua, menjar....

Eren galeries amb respiraderos per a que entrara aire i oxigen. Els xiquets portaven com un fil que el mossegaven per a que no els petaren els timpans de les orelles. L’entrada baixava fent zig-zag per evitar que entrara dins el refugi si la bomba caiguera a prop.

A la guerra civil (1936-1939)hi havien dos bandos, el republicà i el franquista. Cada bàndol tenia els seus bombarders, però els alemanys els italians s’estaven preparant per a la Segona Guerra Mundial i van poder provar la més moderna enginyeria militar a Espanya.

Al vídeo que vam vore en una galeria una senyora major que va viure la guerra ens contava l’ horror i la desgràcia que va comportar una guerra entre espanyols tan estúpida. Va morir molta gent, altra ferida i això em fa molta pena.