Ahir vam anar al
refugi antiaeri. Un lloc que serveix per a refugiar-se de les bombes.
La comporta era de metall d’una bona grandària. Al baixar les
escales ens van dir que estàvem a uns 11 metres de profunditat. El
refugi era de terra i fang en un principi, amb seients i tot, però
el van reformar als anys cinquanta per si feia falta tornar-lo a usar
davant nous atacs aeris o marítims. Al grau hi havia un refugi i era
més superficial per a que no li entrara aigua de la mar.
Quan la sirena
sonava una vegada significava que venia l’aviació i es
descarregarien bombes. I quan sonava cinc vegades és que venia un
vaixell i llançava les bombes amb canyons. La gent al sentir la
sirena baixava al refugi més proper que hi haguera, després amb
pedres taponaven l’entrada per a dissimular. Com podien estar
moltes hores, la gent s’agafava mantes, espelmes, aigua, menjar....
Eren galeries amb
respiraderos per a que entrara aire i oxigen. Els xiquets portaven
com un fil que el mossegaven per a que no els petaren els timpans de
les orelles. L’entrada baixava fent zig-zag per evitar que
entrara dins el refugi si la bomba caiguera a prop.
A la guerra civil
(1936-1939)hi havien dos bandos, el republicà i el franquista. Cada
bàndol tenia els seus bombarders, però els alemanys els italians
s’estaven preparant per a la Segona Guerra Mundial i van poder
provar la més moderna enginyeria militar a Espanya.
Al vídeo que vam
vore en una galeria una senyora major que va viure la guerra ens
contava l’ horror i la desgràcia que va comportar una guerra entre
espanyols tan estúpida. Va morir molta gent, altra ferida i això em
fa molta pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada