EL REFUGI

Ahir vam anar al refugi antiaeri. Un lloc que serveix per a refugiar-se de les bombes. La comporta era de metall d’una bona grandària. Al baixar les escales ens van dir que estàvem a uns 11 metres de profunditat. El refugi era de terra i fang en un principi, amb seients i tot, però el van reformar als anys cinquanta per si feia falta tornar-lo a usar davant nous atacs aeris o marítims. Al grau hi havia un refugi i era més superficial per a que no li entrara aigua de la mar.

Quan la sirena sonava una vegada significava que venia l’aviació i es descarregarien bombes. I quan sonava cinc vegades és que venia un vaixell i llançava les bombes amb canyons. La gent al sentir la sirena baixava al refugi més proper que hi haguera, després amb pedres taponaven l’entrada per a dissimular. Com podien estar moltes hores, la gent s’agafava mantes, espelmes, aigua, menjar....

Eren galeries amb respiraderos per a que entrara aire i oxigen. Els xiquets portaven com un fil que el mossegaven per a que no els petaren els timpans de les orelles. L’entrada baixava fent zig-zag per evitar que entrara dins el refugi si la bomba caiguera a prop.

A la guerra civil (1936-1939)hi havien dos bandos, el republicà i el franquista. Cada bàndol tenia els seus bombarders, però els alemanys els italians s’estaven preparant per a la Segona Guerra Mundial i van poder provar la més moderna enginyeria militar a Espanya.

Al vídeo que vam vore en una galeria una senyora major que va viure la guerra ens contava l’ horror i la desgràcia que va comportar una guerra entre espanyols tan estúpida. Va morir molta gent, altra ferida i això em fa molta pena.